dimarts, 5 d’octubre del 2010

Torna-li la trompa al xic!

Ací us deixem la nota de premsa que l'AAPV va enviar la setmana passada, més avall trobareu els links amb la contestació de Pepe Sancho a aquesta nota i altres articles d'interès com el signat per Robreto Lisart o l'escrit per Ester Pinter.
 
Els interessos de Pepe Sancho:

La situació del teatre valencià, segons les dades que tenim fins ara, és que en la passada temporada 2009-2010, el treball dels actors i actrius s’ha vist reduït en més d’un 40% dels bolos per la Comunitat Valenciana, és a dir, que els retalls de Teatres de la Generalitat a les companyies i les sales han afectat de forma demolidora. En aquests moments més del 80% dels actors i actrius professionals valencians es troben sense treball.

La Consellera de Cultura presentà el Pla d'Infrastructures Culturals 2011-2017 per un total de 92,7 milions d'euros. La nostra reflexió és que si es destinara un 10% d'aquest pla a la exhibició teatral en els pobles en el mateix període, s'acabaria una part dels problemes actuals del teatre valencià. És una qüestió de voluntat política a què es destinen els diners. Pesem que una millor distribució i gestió dels diners destinats a cultura podrien paliar la greu situació actual.

Fa uns dies l’actor Pepe Sancho va dir en una entrevista que "Valencia vive una buena situación teatral" i criticava als que protesten pels retalls que la Consellera de Cultura ha aplicat en TGV. És curiós que això ho diga un senyor que viu des de fa anys dels diners públics: "Bienvenido Mr Marshall", "Enrique IV" i l’última "Los intereses creados" (ens agradaria saber quants diners ha cobrat de Teatres en els últims anys), tot això sense comptar amb les produccions audiovisuals de TVV i TVE, és a dir, amb diners públics també. Pensem que no és la persona més adequada per criticar els que demanem que es destinen més diners públics al teatre i l’audiovisual valencià. L’actor Pepe Sancho menysprea amb les seues declaracions els professionals valencians i juga un difícil paper defensant la nefasta gestió dels diners públics en matèria teatral que s’ha anat fent en els últims anys donat el benefici i enriquiment personal del que ha gaudit.

Punxa damunt els noms per llegir les diferents respostes:

Article de Roberto Lisart. Pepe Sancho diu que TGV és una vaca.

Article de Ester Pinter. La piconadora de Teatres de la Generalitat.

Article de José Sancho. Los intereses creados II.

diumenge, 26 de setembre del 2010

Ja està ací la tardor

Companys i companyes ja s'han acabat les vacances i amb l'arribada de la tardor comença una nova temporada teatral. Perquè servisca com aperitiu del que ens depara esta temporada 2010/2011 us adjuntem l’entrevista publicada a Las Provincias esta setmana... Cliqueu ACÍ.

Torres més altes han caigut

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs presentat per un estudi valencià contra la Sentència del TSJCV que reconeix la relació laboral dels actors i actrius de doblatge.

Això significa que als estudis se'ls han acabat les excuses, no podran exigir factures i hauran de començar a donar d'alta a tots els treballadors.  

També cal recordar que aquesta és la primera Sentència i que encara falta que el Tribunal Suprem es manifeste respecte de 9 recursos més, però tot indica que tindran la mateixa conclusió.

Des del blog donem l'enhorabona a la comissió de doblatge pel treball que està fent.

dijous, 22 de juliol del 2010

Zero responsables

Mes de 40 professionals del teatre en una proposta escènica amb motiu de l’accident de metro a València l’any 2006.
La dignitat, la solidaritat, la justícia, les responsabilitats, no tenen ni colors ni són d’esquerres ni de dretes. Són valors que ens afirmen com a sers humans.

Entrevista a Inmaculada Gil

Oblideu-vos dels mohitos i les cahipirinhes... per a refrescar-se este estiu no hi ha res millor que les àcides i purnejants declaracions de la directora general de Teatres...

Inmaculada Gil Lázaro (València, 1962), directora de Teatres de la Generalitat, defén la seua gestió en un any en què han crescut les crítiques del sector pels retalls en les ajudes a les sales i el canvi del model del Circuit Teatral. Assegura també que la tisorada del Consell ha sigut mínima en la seua àrea. El divendres, sense saber que eixe dia l’alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló, del PP, criticava el canvi de nom de Sagunt a Escena, Gil Lázaro argumentava que l’únic promotor del festival és la Generalitat.
Pregunta: Té un mal any?
Resposta. Ha sigut un any roín, però de canvis per la situació general de crisi.
P. En xifres.
R. Sé que va haver-hi un primer reajustament de més del 20% i un últim ajust d’un 10%.
P. El del Circuit és un tema encara candent. Se li ha acusat de carregar-se un sistema que funcionava des de fa dos dècades.
R. No ha desaparegut el Circuit, té més ciutats, té més companyies, té més pressupost... No pensàvem que causaria tot eixe sisme submarí. Al final han entrat més municipis, més companyies, s’ha aconseguit més diners.
P. La seua debilitat és la dansa.
R. La llei del Teatre i Dansa, que parla de l’equilibri entre ambdós disciplines, estem molt lluny de que es complisca. El desequilibri és encara molt gran.
P. En què s’ha avançat?
R. Fa 12 anys, quan va arrancar el Centre Coreogràfic, la dansa era un desert i hui esta comunitat és una de les punteres.
P. El Centre Dramàtic seguix el mateix camí.
R. Es va posar en marxa fa cinc anys. No pot tindre els mateixos resultats. A pesar d’això s’han fet un muntó de produccions, s’ha creat ací un solatge de professionals valencians.
P. No obstant això, els que despunten han d’anar-se’n.
R. Però sempre per elecció pròpia. Jo em vaig dedicar a la dansa perquè el que més m’atreia era pensar que estaria fora. N’hi ha que se n’han anat no perquè no tingueren oportunitats, perquè fins tenien sales subvencionades amb molts diners.
P. Si parlem de Carles Alfaro, després de triomfar per ací podria estrenar ací també.
R. Doncs sí. Anirem cridant a tothom. No hi ha cap problema amb ningú.
P. On sí que hi ha un problema és a Sagunt a Escena. S’ha empleat anys a apostar per un escenari, el de La Nau...
R. Però com no apostarem per eixa catedral escènica, que és La Nau?
P. Perquè enguany està tancada.
R. Enguany li hem tirat el tancament, però ahir passava pel centre i vaig veure que Armani havia tancat la seua botiga, la qual cosa em va donar molta ràbia. Com tantes altres coses que ara s’ha de prescindir d’elles, però prescindir no és oblidar-les.
P. Una altra crítica és que es perd la marca Sagunt a Escena.
R. És Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.
P. Però Sagunt a Escena està en xicotiu en un racó.
R. És cosa dels dissenyadors.
P. Almagro, Mèrida... costa entendre que el de Sagunt s’anomene Festival d'Estiu.
R. El festival ho organitza, ho patrocina, ho promociona, tot, Teatres. I on succeïx és a Sagunt. Per això s’anomena Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.
P. Sona a càstic: com no posa un euro, Sagunt davall.
R. Nosaltres no tenim tan mala idea. Hi ha localitats que no se situen bé en la geografia escènica. Quan van afegides a una Generalitat Valenciana la gent entén més. El que sí que és veritat és que l’únic promotor del festival és la Generalitat. L’únic que posa diners és la Generalitat.
P. Acaba de dimitir el regidor de Cultura.
R. Em vaig assabentar pel periòdic. En la política cultural d’un municipi, Teatres ni entra ni ix.
P. I de l’intent de Presidència de parar en la Universitat l’obra Zero Responsables, sobre la mort de 43 persones en el metro?.
R. Tampoc tinc res a veure amb la Universitat.
P. Però què opina?
R. Jo no cride a ningú. També em vaig assabentar pel periòdic, per molt que se’m vullga posar de fideu en el caldo.
P. Hi ha censura?
R. Teatres és lliure.
P. Cada autor pot posar en escena el que vullga?
R. Per descomptat. Si ve de la iniciativa privada, per descomptat. I si vénen de la iniciativa pública, també. Durant 10 anys he tingut una empresa privada i sé el que és obrir la persiana la primera i baixar-la l’última i veure a finals de mes si es pot pagar la nòmina. Hi ha una gran sensibilitat cap al sector privat.
P. Les sales es queixen de retalls brutals que impedeixen tindre una programació estable.
R. Ara la tindran igual, només que tots concursant en una orde pública.
P. Tancaran sales.
R. El que havien d’haver fet és tindre previsió. Les subvencions no són eternes, les subvencions són ajudes, no són finançaments. I vitalícies no són. El que té un negoci privat ha de comptar amb els seus recursos, el que l’administració dóna és una ajuda.
P. Per a acabar. En els últims dies s’ha parlat de represàlies contra certs actors.
R. No tinc res a veure amb això. Mai, que jo sàpia, hi ha hagut llistes negres. Per a començar perquè jo no trie als actors, és cada director el que tria al seu elenc. Si haguera sigut així no hi hauria teatre en esta ciutat [rialles]. A més, molts dels actors d’eixa obra estan en les nostres produccions. Estan programats.

EL PAÍS. Federico Simón. València 11/07/10.

dijous, 8 de juliol del 2010

Alguna cosa es deu estar podrint…

Els pròxims mesos gaudirem d’una nova producció teatral (sorpresa!). Ni més ni menys que Hamlet. Desitgem que l’equip artístic puga aprofitar este gran text de Shakespeare per aportar-nos una nova visió del clàssic. Encara que l’esforç i el talent siga per pocs dies… llàstima no tindre un poc més de previsió.
Us deixem un parell de vídeos de la versió que va fer recentement Thomas Ostermeier per a la Schaubühne de Berlín.
Impressionant!



Si vols vore'n més punxa ACÍ.

divendres, 11 de juny del 2010

Adéu Rosa

Nascuda un 28 d’agost de fa 49 anys, Rosa Ribes Montrull ens va deixar el passat 28 de maig després de lluitar durant molts mesos contra una llarga malaltia.
En els anys huitanta, la dansa contemporània va revolucionar el panorama espanyol de les arts escèniques, gràcies a una jove generació de creadors que van formar companyies. Entre estes formacions està, i continua estant, Ananda Dansa i en ella, formant part essencial del seu projecte cultural, d’eixe, llavors nou, llenguatge escènic en què el moviment substituïa a la paraula, ha estat des dels seus inicis Rosa Ribes.
Destaca també la seua qualitat com a docent: extraordinària professora de ballet clàssic i de contemporani ha format a una bona part de la professió valenciana. En els últims anys ha estat impartint classes en l’Escola Municipal de Dansa de l’Ajuntament de Paterna, en l’Escola de l’Actor i en l’Escola d’Interpretació del Centre Teatral Escalante; en estos dos últims amb l’especialitat de dansa-teatre aplicada a l’actor.
Com a coreògrafa ha treballat en més de 20 muntatges teatrals [...] Rosa Ribes ha pujat als escenaris de més de 15 països, realitzant innumerables gires. D’un caràcter disciplinat i perfeccionista, ha sigut una treballadora incansable, que unia a una gran dedicació professional una manera de ser oberta i positiva, que li ha fet ser molt volguda per tots els seus companys de professió.
Els que hem viscut de prop tot el procés de la seua malaltia hem rebut d’ella una extraordinària lliçó de dignitat, que ens acompanyarà sempre. Ens deixa dos llegats importants: el seu coratge i la seua filla Berta, de la que tots ens sentim orgullosos.

Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la última coreografía" escrit per Rosángeles Valls i publicat en El País.
..............................................................................................................................................................

En nom de tots els que assistim a eixa meravellosa revolució i renovació de la dansa contemporània valenciana en els anys 80, de la que tu i tants ballarins i coreògrafs vau ser protagonistes, gràcies Rosa.
En nom de tots els que hem disfrutat del teu treball com a ballarina en Ananda Dansa en espectacles que hui són un referent com Destiada, Crònica Civil, V-36/9, Homenatge a K, al costat d’Alicia Gómez, Irene Mira, Amparo Fernández, Ana Extremiana i tants i tants excel·lents ballarins i actors, guiats de la sàvia mà de Rosángeles i Édison Valls, gràcies Rosa.
En nom de companyies de teatre com Dagoll Dagom, Albena Teatre L’HortaTeatre, Centre de Producció Escalante, entre moltes altres, que han vist millorats els seus espectacles amb la teua sola presència, amb el teu talent sempre pròxim i mai estrident, gràcies Rosa.
En nom de tots els alumnes que han aprés del teu amor i total entrega a una professió tan exigent com la dansa, gràcies Rosa.
En nom de tots els teus companys, que vam tindre la sort de compartir amb tu sales d’assajos, escenaris i gires, disfrutant del teu caràcter rigorós i perfeccionista, de la teua energia sempre contagiosa, de la teua confiança extrema que treia el millor de cada un de nosaltres, gràcies Rosa.
En nom de tots els que porten tatuada en la seua memòria el teu somriure meravellós, el teu mim pels detalls personals i professionals, les teues enormes ganes de viure, el teu «no hi ha problemes, hi ha solucions» gràcies Rosa [...]
Dir que et vull i que estic en deute amb tu, sé que és això és compartit per molts companys de professió però és la veritat. Sempre estaràs amb nosaltres cada vegada que ens pugem a un escenari.
En nom de tots els que ens enamorem de tu al veure’t ballar i vam creure que la vida a l’escenari al teu costat seria meravellosa, gràcies Rosa, moltes gràcies.



Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la passió per la dansa" escrit per Carles Alberola i publicat en Levante-EMV.

No et perdes...

La gira de COMISSURA, el darrer espectacle de Patricia Pardo.
Benvinguts al Circ de la Comissura, de la bisagra o la frontera, salconduit o malentés, túnel o subtilesa, milímetre que separa el somriure del no res; el bes sexual del no res; la tendresa del fàstic; el desamor de la bellesa; l’enamorat del carnívor; la traïció del dret a la pròpia intimitat; la misantropia de la identificació; l’altre d’un mateix.
Més info punxant ACÍ.

Millor tard que mai


I no volíem oblidar-nos del curs d'interpretació impartit per l’actor cubà Jabao que ja fa mesos puguereu realitzar. Tant el professor com els assistents van acabar molt contents amb les escenes que es varen treballar ni per això mereixiem recordar-ho. Una vegada més volem donar les gràcies a la Fundació Aisge per organitzar i patrocinar este tipus de cursos tan necessaris per a la nostra professió.

dilluns, 24 de maig del 2010

No estaba muerto, estaba de parranda

Amb el Cor a la ma vos demanem perdó per este abandó temporal del blog, però és que ens ha costat quasi 2 mesos recuperar-nos de la ressaca de la festa dels Premis de l’AAPV, i gràcies a grans dosis de paracetamol hem tornat per a seguir actualitzant-ho...
Des del blog volem donar les gràcies a tots els que vareu fer possible este esdeveniment. Ací us deixem diverses felicitacions que ens han arribat via Facebook...

Amb els budells a la mà: Enhorabona per la Gala AAPV 2010. Em va semblar entranyable, divertida, àgil... Tant de bo prengueren nota els mil-vegades-aludits en la vostra gala!! Un abraç gran.
Joan Carles Gares

L’enhorabona a tota l'organització de la gala, a tots els participants, nominats, premiats i públic. Va ser una nit entranyable, plena d'elegància i civisme reivindicatiu. En este solar, a punt de ser assolat, és tota una lliçó de comportament democràtic.
Rafa Contreras.

ENHORABONA a tot l’equip que ha fet possible que ahir fora una nit inoblidable, fantàstica gala, compromesa, divertida i emotiva. GRÀCIES A TOTS.
Lorena López Martínez.

Felicitats als organitzadors , als nominats, als premiats, i a tota la professió, per la gala i tot el que comporta un acte com el d'ahir.
Alfred Picó Tamarit.

“AMB EL COR A LA MA”
Eixe era el lema triat per als nous premis de l'AAPV  i així ho van utilitzar Ferran Gadea i Juli Disla en el discurs amb què van obrir l’acte:
"Som actors i actrius i només sabem de l’art de la interpretació. Som actors i actrius i volem treballar d’actors i actrius. Estem preparats per a donar el millor de nosaltres allà on se’ns done la oportunitat. Necessitem ajuda. Necessitem solucions i estem disposats a trobar-les entre tots.
Per això ens resulta incomprensible vore’ns en batalles absurdes, amb portes tancades, mossegant suposades mans que suposadament ens donen de menjar i havent de demanar coses tan bàsiques com ser escoltats i compresos.
Amb el cor a la mà afirmem de manera contundent que el Sindicat d’Actors i Actrius només dóna compte a tots i cadascun dels seus afiliats i afiliades, i a ningú més.
Amb el cor a la mà ens sentim capacitats i autoritzats per a dir “açò no és com jo voldria”, “així no podem estar” o “esta consellera no ens agrada”. La discrepància és legítima i enriquidora. No podem tindre por a declarar-nos en desacord amb la manera de fer les coses i estem obligats a reclamar, honestament, que la nostra veu es puga sentir.
Amb el cor a la mà entenem que opinar, expressar-se, reivindicar, desitjar un món millor o projectar com hauria de ser el teatre que volem són alguns dels nostres drets. Amb el cor a la mà entenem que l’AAPV ha de ser una organització que realitze la seua activitat estatutària de defensa dels drets dels actors i actrius valencians, reivindique la seua dignitat i intervinga en els afers públics amb la seua opinió, la seua crítica i la seua visió del teatre.
I fer tot això des de la nostra llibertat i des de la nostra responsabilitat col·lectiva.
Amb el cor a la mà volem donar les gràcies als companys que formen la Junta Directiva per la confiança, la força, l’amor i l’energia inesgotable que li estan posant a tot el que fem i volem agrair als afiliats i afiliades que amb el seu suport ens fan pensar que hem de continuar avant.
Amb el cor a la mà volem donar les gràcies a tots aquells que amb una mirada, una telefonada, un missatge en facebook, aguantant una pancarta, repartint octavilles o escrivint un article en el diari ens fan pensar que no estem sols en este propòsit i que val la pena continuar.

Gràcies a tots i totes per vindre esta nit a celebrar amb nosaltres el dia mundial de teatre. Gràcies a Teatres de la Generalitat, la Casa dels Obrers de València i els treballadors del Teatre Talia per la cessió d’este espai com a teatre de tots nosaltres."

Enhorabona a tots els premiats. No és això el que sol dir?. Punxant ACÍ trobareu la secció de la web de l'AAPV on apareixen els nominats, els guanyadors, els seus CV i fotos.

El photocall de l'AAPV


Perdonaaaa!!?? A estes altures de la vida encara no saps el que és un Photocall?? El Photocall és la zona habilitada en tota bona festa o esdeveniment on els famosos i la resta de gent VIP posa per als mitjans audiovisuals mostrant la seua enteresa i saber estar... I com no, en la festa dels Premis de l'AAPV en vam tindre el nostre, per on van desfilar els convidatsi convidades al hall del Teatre Talia. Quant de glamur, quanta elegància, quant de saber estar... Inaugurem esta nova secció del blog amb algunes fotos dels qui van passar pel blog de l 'AAPV.


Al Teatre Micalet...

... Podreu vore la magnifica interpretació d’Enric Benavent en L’ART DE LA COMÈDIA dirigida per  Carles Alafaro. Un dels majors èxits no sols de la temporada madrilenya sinó de tota la història de L’Abadia. Els pròxims dies 28 i 29 de maig, en sessió doble, a les 19 i 22.30h cada dia. Esteu tots convidats.

Més info punxant ACÍ.

La final del Circuit de café-teatre

Com des de fa 9 anys quan arriba l’estiuet el Circuito Café-Teatro Valencia celebra un concurs en què participaren els 8 espectacles mes votats pels espectadors. Enguany la cita és en al Parc de Capçalera de la Ciutat de València els dies 10, 11 i 12 de juny.

Més info punxant ací.

dimecres, 17 de març del 2010

Carta Oberta d'un "teatrer"

Amics actors, actrius: nosaltres, vosaltres, que hem, que heu decidit exercir el nostre, el vostre, ofici en aquest País Valencià que tan poca sensibilitat mostra cap a les Arts Escèniques (sensibilitat traduïda en els nostres representants polítics), ens trobem en un moment d'indefensió tan gran que hem de posar nom i cognom a aquells polítics reticents al nostre treball. Repetisc "treball", consideració no acceptada per la majoria d'ells.
Són molts anys de retrocés d'un sector, el de les arts escèniques, que vivia fa, aproximadament, quinze anys el seu moment àlgid d’esplendor. La política erràtica i desconsiderada cap a nosaltres del Partit Popular (majoritàriament), ens ha conduït a un desmantellament progressiu de tot el que havíem aconseguit a base de molt d'esforç i sacrifici.
No vaig a enumerar els greuges que patim perquè estan en boca de tots, precisament aquestos dies. Però vaig a afegir un de nou: en un moment de crisi com el que vivim, els joves professionals del teatre busquen fórmules per fer arribar el seu treball al públic consumidor
de cultura i espectacles.
Una fórmula plantejada per Terrat Companyia de Teatre (una promoció que sorgeix de la ESAD el curs 06/07) ha estat la de vendre bons de participació a companys i amics a 10 euros i ser així coproductors del seu primer espectacle. Una altra fórmula ha estat la d'oferir als teatres l'actuació a taquilla assumint el risc d'atraure al públic i així amortitzar l'esforç, sense haver de dependre de contractacions o subvencions.


Així ho van fer al Teatre L'Agrícola d'Alboraia (un històric del Circuit Teatral Valencià) on la programadora del teatre, va intentar que l'obra que se li va proposar, DESPUÉS DE LA LLUVIA de Sergi Belbel, es poguera representar dos dies seguits cedint la taquilla de tots dos dies a la companyia. A canvi obtindria dues representacions que oferir al municipi gairebé sense cost. Assabentats els polítics, és a dir el Regidor de Cultura Joaquim Rúbio i el seu equip de gestió, ho anul·laren tres dies abans l'actuació, no acceptant que aquestos "possibles" diners de taquilla se'ls escaparen anant a mans d'uns joves actors i actrius que intentaven promocionar la seua primera obra.
És cert que encara no hi havia un contracte signat, però la seua tardança a contestar va fer que la bona voluntat de tots, posara l'organització de les representacions en marxa.
I no ha pogut ser. Ni "gratis" es pot fer teatre en els temps que corren.
La companyia A.C.T. Es va entrevistar amb els polítics responsables d'Alboraia per demanar una explicació, que va obtenir aquesta resposta: "No us deixem fer aquestes funcions perquè el teatre no ens és rendible i preferim tenir-lo tancat i invertir els nostres diners en una altra cosa. Des d’ara, i després que isca la corresponent ordenança, qui vulga utilitzar el teatre ens ho haurà de rellogar ... "
Aquesta és l'anècdota puntual d'un municipi però reflecteix el caràcter i el pensament dels interlocutors que tenim davant.
De quins diners parlen? "De la despesa de llum i aigua ..." Se'ls va oferir negociar els percentatges de taquilla, però "La decisió ja està presa ..." i no s’anaven a tirar enrere. Res no els importa que la companyia perda els diners invertit en cartells, publicitat, organització i assajos i que el teatre d'Alboraia, que ja pràcticamnet no programa teatre contractat i que el que ha programat tarda molts mesos en pagar-lo, romanga tancat. Perquè EL TEATRE NO ÉS RENDIBLE...
A totes aquestes persones que neguen d'actors, actrius i artistes, se'ls hauria d'impedir l'accés als cinemes, se'ls hauria de bloquejar el televisor perquè no poguessin gaudir de cap sèrie o programa interpretat per actors i actrius, no haurien de poder entrar a cap espectacle i que es vegen obligats a distraure's mirant els seus maletins plens de diners, l'únic llenguatge que coneixen ... Que lligen bitllets, que posen bitllets en els seus reproductors de CD o DVD, que facen ballar els seus bitllets, que aquestos els expliquen històries i que en el futur mengen també bitllets.
Admire els companys de l’AAPV que li han posat nom a l'últim despropòsit que estem vivint i admire que exigeixen la dimissió de Trini Miró, Consellera de Cultura, i sume al llistat d'incompetents a aquestes persones "properes", els polítics municipals, que tampoc saben de Teatre, d'Art, de Cultura i sobretot dels "treballadors" que les realitzen.
Diguem no, ja està bé, posem noms i cognoms, personem-nos a totes les causes, grans o xicotetes, que estan tractant d'anul·lar el nostre ofici. Defensem la dignitat del nostre, el vostre, treball, denunciant tan valentament com vosaltres esteu, estem, fent ara.
Una forta i solidaria abraçada per a tots.
RAMÓN MORENO, director d'escena de Después de la lluvia.
Noves notícies al respecte clickant ACÍ.

dilluns, 15 de març del 2010

Finalistes dels premis AAPV 2010

Ja tenim el llistat definitiu amb els nominats i nominades dels nous premis de l'AAPV 2010, que es lliuraran el proper dia 29 de març al Teatre Talia.
Davall es troba la llista amb els noms dels finalistes de cada categoria. Podeu votar només a un nominat per categoria via mail: info@aapv.net. Polseu ACÍ si voleu vore el seu currículum i foto El termini acaba el 22 de març.
És molt important que participeu activament en els nous premis per a convertir als actors i les actrius en protagonistes dels seus propis guardons. I per animar-vos, davall també teniu unes fotos de la preparació de la festa.

Millor Interpretació Femenina de Doblatge
- Pilar Almeria per La romana
- Empar Brisa per Melodia d’un milió
- Mari Jose Peris per La decisió de Sophie

Millor Interpretació Masculina de Doblatge
- Josep Manel Casany per La decisió de Sophie
- Paco Gisbert per Justice
- Eduardo Zamanillo per Visca pinyata

Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual
- Cristina Garcia per Da capo
- Maria Maroto per L’alqueria blanca
- Lola Moltó per L’alqueria blanca
- Iolanda Muñoz per Da capo

Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual
- Sergio Caballero per Da capo
- Josep Manel Casany per Da capo
- Àngel Fígols per L'alqueria blanca
- Berna Llobell per L'alqueria blanca

Millor Interpretació Femenina de Teatre
- Amparo Fernandez per Germanes
- Cristina Garcia per Las sillas
- Mamen Garcia per Crisi d’identitat

Millor Interpretació Masculina de Teatre
- Rafa Calatayud per Tres sombreros de copa
- Juli Cantó per Las sillas
- Josep Manel Casany per L’art de la fuga

Premi Crisàlide a l’Actor/Actriu Revelació
- Nelo Gómez per L’alqueria blanca
- Lorena López per La ràbia que em fas
- Abel Zamora per La indiferencia de los armadillos
Recorda> www.aapv.net/premis



dissabte, 13 de març del 2010

Poseu-me les ulleres al Micalet

Des de l’AAPV volem donar l’ enhorabona als nostres companys i companyes de la Companyia Teatre Micalet, que enguany compleix 15 anys, i que celebra el seu aniversari portant a escena la vida del poeta valencià Vicent Andrés Estellés amb l’obra “Poseu-me les ulleres”.
Un magnífic treball dirigit per Pep Tosar i que compta entre el seu repartiment amb Pilar Almeria, Isabel Anyó Andrés (neta de Vicent Andrés Estellés), el músic Miquel Gil, Enric Juezas i Joan Peris. “Un sextet peculiar per recorrer l’existència d’un poeta irrepetible”.

L’espectacle estarà en cartell al Teatre Micalet fins el 28 de març. +info

diumenge, 28 de febrer del 2010

¡Vaya semanita!, crònica d'unes mobilitzacions anunciades


Dilluns dia 15 de febrer - 12’00 hores

Més de 200 persones ens posem la samarreta i ens juntem al Teatre Olympia de València. Llegim el manifest pel teatre valencià, contestem les preguntes, ens fem una foto i ens citem per a dimecres 17 a la porta del Teatre Principal per cridar ben alt i ben fort el nostre lema: “Més teatre, més cultura, més treball”. Sembla que la gent té ganes de moure’s.


Dimarts dia 16 de febrer.

La cobertura informativa és un èxit. Les reivindicacions dels actors i les actrius ixen en tots els diaris.
Un partit polític diu que estem mossegant la mà que ens dóna de menjar i desautoritza a alguns del nostres representants perquè les seues idees polítiques són conegudes i no coincideixen amb les del partit polític que els desautoritza. Un altre partit polític contesta al primer partir polític que cadascú és lliure de pensar el que li done la gana.

Dimecres dia 17 de febrer – 19’00 hores

Els mateixos que estàvem dilluns a l’Olympia ens reunim dimecres al Principal per dir-li a la Consellera que no ens mola. La Consellera no es deixa vore i dins del teatre s’alça el teló amb Mamma Mia. La policia al carrer ens protegia de possibles agressions cap a nosaltres i vigilava per si necessitàvem alguna cosa (aigua, entrepans, ànims).


Dijous dia 18 de febrer

La Consellera ataca de nou i declara en una entrevista al diari que no entén perquè ens posem així, que qui no mola som nosaltres i que no nos ajunta. I torna a dir que estem polititzats i que un dels nostres representats mola menys encara perquè sembla que fa temps va ser regidor d’un partit polític que no és el de la Consellera.
Declaracions en exclusiva del representant de l’AAPV que no li mola a la Consellera:
- “Trini, deixa’m en pau, pesada!”

Divendres dia 19 de febrer

AVETID publica un comunicat on trenca les relacions amb la Conselleria, deixa el Consell Rector, se solidaritza amb AAPV i s’adhereix al Manifest pel Teatre Valencià.
L’AAPV li fa la ola a AVETID. La Consellera diu que està trista i que ningú l’entén.

Dissabte dia 20 de febrer

Apareixen un parell d’articles en premsa que parlen molt malament de la Conselleria, del Circuit i del partit polític que deia allò de mossegar la mà que ens dóna de menjar.

Diumenge dia 21 de febrer

Eixe dia no apareix res en premsa, la Consellera no ix de casa, i per sort per ella, s’acaba la setmana.

Qui dóna de menjar a qui

Esta és la carta que el nostre company Xavo Giménez va enviar al director del diari Levante EMV com a contestació a les (desafortunadíssimes) declaracions de "Isabel Boing 747", coordinadora del PPCV. Gràcies Xavo, GRÀCIES.

Qui dóna de menjar a qui
Xavo Giménez.

Hui m'he alçat i el segon que he fet ha sigut vore si Isabel Bonig havia escrit una carta als actors demanant disculpes per les seues declaracions. «Els actors valencians estan mossegant la mà que els dóna de menjar». Pot ser més retrògrada esta frase? Qui dóna de menjar a qui? És evident que som nosaltres, els valencians i valencianes, els que li donem de menjar. Els que paguem impostos perquè ells gestionen i no manen. Quan a Bonig se li canvie de lloc, trepe o caiga, nosaltres, els actors, continuarem sent actors, sempre. Eixos diners no són seus, senyora, són nostres. No siga funcionària de la caritat partidista. Cal vore l'art del drap brut, la genialitat de la política de guarderia que utilitza esta senyora. Atribuir el passat socialista del membre de la AAPV Juli Disla al seu interès polític després de la lectura d'un manifest que avala quasi la totalitat de la professió valenciana és lluir-se en allò simple. ¿És que Bonig posarà a treballar als seus mercenaris a la recerca del passat de tots els que votem per este manifest? Jo, per si busca el meu currículum, li diré que sóc un valencià antivalencià que odia al valencià que em diu antivalencià per ser valencià. Vergonya, cavallers, vergonya.

Diu també que la nostra desinformació és notòria. Que la nostra dotació és major que la de Castilla-La Manxa o que la d'Andalusia. Que tenim més espectadors. D'una banda ens comparen amb Londres (Rita va arribar a dir que el nou Mercat de Colom era al Covent Garden londinenc, ha, ha, ha...). Som un referent en el món, som el centre del món (també ho va dir Rita... i Carles V). Quan la comparació es torna en termes artístics, la comparació és amb Conca o Ciutat Real o Jaén.

I el remat el va posar quan va amollar això de «no els vaig vore ahir a la Gala dels Goya demanant-li al president del Govern més inversions per a la Comunitat». No ens veieres perquè som invisibles. És un do que dóna el treballar en aquesta terra. A la que tots els projectes de qualsevol percal creatiu moren en l'intent. No es maduren les coses, es perden a l'estil «senyor pirotècnic...». Allò fàcil és comprar al mestre etern, a Valeri Guerguiev, Sara Papas, La Fura dels Baus o Lorin Maazel. Allò difícil és crear al mestre. Allò fàcil és anar a allò fàcil.

No estem de braços creuats, com vostè va dir. Treballem gratis. Cobrant de la seua Generositat, perdó, Generalitat amb mesos de retard, entestat empreses, anul•lant gires i rebaixant sous fins el riure. No ens ratlle de desfatxatats, per favor. Confie en nosaltres, confie en la seua gent. No s'enfaden amb nosaltres, no ens manipulen, no ens callen, no ens manen, no ens odien, no ens posen en una llista, no ens no. No ens compren. Venda’ns.

De buen rollito

Els amics de la companyia de teatre El pont flotant sacrifiquen un diumenge de matí en la plaça de Patraix per segregar junts oxitocina ballant una coreografia per al muntatge "Exercicis d'amor".

dimecres, 10 de febrer del 2010

Trini Miró, dimissió!

Com ja sabeu, l’AAPV va demanar la dimissió de la Consellera de Cultura Trinidad Miró, després de la reunió mantinguda amb ella el passat 29 de gener. Esta es la nota de premsa que es va enviar eixe mateix dia:

Davant la situació generada en els últims anys per la política erràtica de la Conselleria de Cultura, la qual ha esdevingut en la precarietat de les arts escèniques valencianes; l’incompliment de la Llei del Teatre; el menyspreu pel valencià; la manca de resposta per part de la Consellera als veritables problemes del teatre valencià; l’abandonament del sector; la reducció dels pressupostos de teatre; i les declaracions en les quals menysprea els treballadors de la cultura com si no foren part del mercat laboral, exigim la dimissió de Trinidad Miró.

En aquest sentit, demanem al President de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, la creació de una taula de negociació que definisca la política de les arts escèniques valencianes.

La Junta Directiva.

I també us adjuntem els enllaços amb el recull de premsa:

LEVANTE-EMV: Miró no convence a los actores


LAS PROVINCIAS: Termómetro de las artes escénicas en la Conselleria


EL PUNT: El sindicat d'actors demana la dimissió de la consellera de Cultura




Premis AAPV

Ja tenim el llistat de candidats i candidates als premis AAPV 2010. En estes tres imatges de davall es troba els llistats, per vore-los en gran polseu damunt d'elles. Podeu votar fins un màxim de 3 candidats per categoria via mail : info@aapv.net El termini acaba el 26 de febrer. VOTEU!!!


Al Rialto i a Cuatroº

"El sí de las niñas". Es reposa esta producció de Teatres dirigida per Vicente Genovés on podem gaudir del treball dels nostres companys Manuel de Blas, Jose Montesinos, Álvaro de la Puerta, Reyes Ruiz, Cesca Salazar i la incorporació de Rebeca Valls i Panchi Vivo.
Al Teatre Rialto fins al 21 de Febrer.

A Vanessa Cano en VAYA TROPA. La nostra compañera ha botat a la televisió d'àmbit estatal i serà una de les noves cares d’este programa d'esquetxos, que s'emet diariament de dilluns a dijous a les 21:00h en Cuatro… esperem que disfrutes d’esta experiència.

Trobada amb les escoles

A finals de 2009 ens vam reunir amb els alumnes de l’últim curs de l’ESAD i ara ens hem reunit amb els de l’Escola de l’Actor per a informar-los del funcionament, els avantatges, els serveis i les activitats que l’AAPV porta a terme. Igualment realitzarem trobades informatives amb la resta d’escoles d’Art Dramàtic per acostar-nos als futurs nous actors i actrius.
Donar a conéixer el Sindicat i fer-lo créixer amb nous afiliats i afiliades és un bon camí per assegurar-nos el futur.

dimecres, 27 de gener del 2010

Cloenda del 20 Aniversari de l'AAPV

El dilluns 18 de Gener ens reunirem per a tancar la celebració dels vint anys del sindicat AAPV. I per això li demanarem a Ferran Gadea (actual president de l'AAPV) i a Teresa Lozano (la primera presidenta de l'AAPV a l'any 89) que ens dedicaren unes paraules. Ací vos deixem un fragment del discurs de Ferran Gadea.


"Fa vint anys un grup d’actors i actrius valencians vam proposar-se crear l’AAPV. Malauradament els temps que corren no son millors que fa vint anys. És mes, en molts aspectes son pitjors. Per això és fa necessari que continuem organitzats per demanar i reivindicar el de sempre: el creixement artístic dels actors i actrius, la millora en els condicions del nostre treball i la continuïtat i seguretat de la nostra professió. Sí, és el de sempre, sempre és la mateixa cançoneta, sempre son els mateixes cuses, sempre diem el mateix, sempre estem igual. I continuarà sent així mentre no ho aconseguim. No hi ha un altre camí. Perquè en vint anys no s’ha avançat tant com hauríem desitjat.[…] Però tot podria passar. Fa vint anys estava tot per fer i vint anys després està tot per refer sobre unes bases poc sòlides.
Paradoxalment, també tenim motius per a estar contents perquè ens podem considerar el col·lectiu mes gran, mes fort i millor organitzat del sector. Som el col·lectiu imprescindible per a vertebrar i consolidar el fet teatral i audiovisual. I per això ens juntem hui ací. Per celebrar que som un grup, un col·lectiu, un sindicat".