diumenge, 28 de febrer del 2010

¡Vaya semanita!, crònica d'unes mobilitzacions anunciades


Dilluns dia 15 de febrer - 12’00 hores

Més de 200 persones ens posem la samarreta i ens juntem al Teatre Olympia de València. Llegim el manifest pel teatre valencià, contestem les preguntes, ens fem una foto i ens citem per a dimecres 17 a la porta del Teatre Principal per cridar ben alt i ben fort el nostre lema: “Més teatre, més cultura, més treball”. Sembla que la gent té ganes de moure’s.


Dimarts dia 16 de febrer.

La cobertura informativa és un èxit. Les reivindicacions dels actors i les actrius ixen en tots els diaris.
Un partit polític diu que estem mossegant la mà que ens dóna de menjar i desautoritza a alguns del nostres representants perquè les seues idees polítiques són conegudes i no coincideixen amb les del partit polític que els desautoritza. Un altre partit polític contesta al primer partir polític que cadascú és lliure de pensar el que li done la gana.

Dimecres dia 17 de febrer – 19’00 hores

Els mateixos que estàvem dilluns a l’Olympia ens reunim dimecres al Principal per dir-li a la Consellera que no ens mola. La Consellera no es deixa vore i dins del teatre s’alça el teló amb Mamma Mia. La policia al carrer ens protegia de possibles agressions cap a nosaltres i vigilava per si necessitàvem alguna cosa (aigua, entrepans, ànims).


Dijous dia 18 de febrer

La Consellera ataca de nou i declara en una entrevista al diari que no entén perquè ens posem així, que qui no mola som nosaltres i que no nos ajunta. I torna a dir que estem polititzats i que un dels nostres representats mola menys encara perquè sembla que fa temps va ser regidor d’un partit polític que no és el de la Consellera.
Declaracions en exclusiva del representant de l’AAPV que no li mola a la Consellera:
- “Trini, deixa’m en pau, pesada!”

Divendres dia 19 de febrer

AVETID publica un comunicat on trenca les relacions amb la Conselleria, deixa el Consell Rector, se solidaritza amb AAPV i s’adhereix al Manifest pel Teatre Valencià.
L’AAPV li fa la ola a AVETID. La Consellera diu que està trista i que ningú l’entén.

Dissabte dia 20 de febrer

Apareixen un parell d’articles en premsa que parlen molt malament de la Conselleria, del Circuit i del partit polític que deia allò de mossegar la mà que ens dóna de menjar.

Diumenge dia 21 de febrer

Eixe dia no apareix res en premsa, la Consellera no ix de casa, i per sort per ella, s’acaba la setmana.

Qui dóna de menjar a qui

Esta és la carta que el nostre company Xavo Giménez va enviar al director del diari Levante EMV com a contestació a les (desafortunadíssimes) declaracions de "Isabel Boing 747", coordinadora del PPCV. Gràcies Xavo, GRÀCIES.

Qui dóna de menjar a qui
Xavo Giménez.

Hui m'he alçat i el segon que he fet ha sigut vore si Isabel Bonig havia escrit una carta als actors demanant disculpes per les seues declaracions. «Els actors valencians estan mossegant la mà que els dóna de menjar». Pot ser més retrògrada esta frase? Qui dóna de menjar a qui? És evident que som nosaltres, els valencians i valencianes, els que li donem de menjar. Els que paguem impostos perquè ells gestionen i no manen. Quan a Bonig se li canvie de lloc, trepe o caiga, nosaltres, els actors, continuarem sent actors, sempre. Eixos diners no són seus, senyora, són nostres. No siga funcionària de la caritat partidista. Cal vore l'art del drap brut, la genialitat de la política de guarderia que utilitza esta senyora. Atribuir el passat socialista del membre de la AAPV Juli Disla al seu interès polític després de la lectura d'un manifest que avala quasi la totalitat de la professió valenciana és lluir-se en allò simple. ¿És que Bonig posarà a treballar als seus mercenaris a la recerca del passat de tots els que votem per este manifest? Jo, per si busca el meu currículum, li diré que sóc un valencià antivalencià que odia al valencià que em diu antivalencià per ser valencià. Vergonya, cavallers, vergonya.

Diu també que la nostra desinformació és notòria. Que la nostra dotació és major que la de Castilla-La Manxa o que la d'Andalusia. Que tenim més espectadors. D'una banda ens comparen amb Londres (Rita va arribar a dir que el nou Mercat de Colom era al Covent Garden londinenc, ha, ha, ha...). Som un referent en el món, som el centre del món (també ho va dir Rita... i Carles V). Quan la comparació es torna en termes artístics, la comparació és amb Conca o Ciutat Real o Jaén.

I el remat el va posar quan va amollar això de «no els vaig vore ahir a la Gala dels Goya demanant-li al president del Govern més inversions per a la Comunitat». No ens veieres perquè som invisibles. És un do que dóna el treballar en aquesta terra. A la que tots els projectes de qualsevol percal creatiu moren en l'intent. No es maduren les coses, es perden a l'estil «senyor pirotècnic...». Allò fàcil és comprar al mestre etern, a Valeri Guerguiev, Sara Papas, La Fura dels Baus o Lorin Maazel. Allò difícil és crear al mestre. Allò fàcil és anar a allò fàcil.

No estem de braços creuats, com vostè va dir. Treballem gratis. Cobrant de la seua Generositat, perdó, Generalitat amb mesos de retard, entestat empreses, anul•lant gires i rebaixant sous fins el riure. No ens ratlle de desfatxatats, per favor. Confie en nosaltres, confie en la seua gent. No s'enfaden amb nosaltres, no ens manipulen, no ens callen, no ens manen, no ens odien, no ens posen en una llista, no ens no. No ens compren. Venda’ns.

De buen rollito

Els amics de la companyia de teatre El pont flotant sacrifiquen un diumenge de matí en la plaça de Patraix per segregar junts oxitocina ballant una coreografia per al muntatge "Exercicis d'amor".

dimecres, 10 de febrer del 2010

Trini Miró, dimissió!

Com ja sabeu, l’AAPV va demanar la dimissió de la Consellera de Cultura Trinidad Miró, després de la reunió mantinguda amb ella el passat 29 de gener. Esta es la nota de premsa que es va enviar eixe mateix dia:

Davant la situació generada en els últims anys per la política erràtica de la Conselleria de Cultura, la qual ha esdevingut en la precarietat de les arts escèniques valencianes; l’incompliment de la Llei del Teatre; el menyspreu pel valencià; la manca de resposta per part de la Consellera als veritables problemes del teatre valencià; l’abandonament del sector; la reducció dels pressupostos de teatre; i les declaracions en les quals menysprea els treballadors de la cultura com si no foren part del mercat laboral, exigim la dimissió de Trinidad Miró.

En aquest sentit, demanem al President de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, la creació de una taula de negociació que definisca la política de les arts escèniques valencianes.

La Junta Directiva.

I també us adjuntem els enllaços amb el recull de premsa:

LEVANTE-EMV: Miró no convence a los actores


LAS PROVINCIAS: Termómetro de las artes escénicas en la Conselleria


EL PUNT: El sindicat d'actors demana la dimissió de la consellera de Cultura




Premis AAPV

Ja tenim el llistat de candidats i candidates als premis AAPV 2010. En estes tres imatges de davall es troba els llistats, per vore-los en gran polseu damunt d'elles. Podeu votar fins un màxim de 3 candidats per categoria via mail : info@aapv.net El termini acaba el 26 de febrer. VOTEU!!!


Al Rialto i a Cuatroº

"El sí de las niñas". Es reposa esta producció de Teatres dirigida per Vicente Genovés on podem gaudir del treball dels nostres companys Manuel de Blas, Jose Montesinos, Álvaro de la Puerta, Reyes Ruiz, Cesca Salazar i la incorporació de Rebeca Valls i Panchi Vivo.
Al Teatre Rialto fins al 21 de Febrer.

A Vanessa Cano en VAYA TROPA. La nostra compañera ha botat a la televisió d'àmbit estatal i serà una de les noves cares d’este programa d'esquetxos, que s'emet diariament de dilluns a dijous a les 21:00h en Cuatro… esperem que disfrutes d’esta experiència.

Trobada amb les escoles

A finals de 2009 ens vam reunir amb els alumnes de l’últim curs de l’ESAD i ara ens hem reunit amb els de l’Escola de l’Actor per a informar-los del funcionament, els avantatges, els serveis i les activitats que l’AAPV porta a terme. Igualment realitzarem trobades informatives amb la resta d’escoles d’Art Dramàtic per acostar-nos als futurs nous actors i actrius.
Donar a conéixer el Sindicat i fer-lo créixer amb nous afiliats i afiliades és un bon camí per assegurar-nos el futur.