Necessitem el teatre?
Eixa és la pregunta que decebuts es fan milers de professionals del teatre i milions de persones que n'estan cansats.
Per què necessitem el teatre?
Avui en dia, l'escena s'ha convertit en insignificant en comparació amb les places de les ciutats i els països, on estan representant-se els autèntics drames de la vida real.
Què és el teatre per a nosaltres?
Galeries i llotges xapades en or en les sales de teatre, butaques de vellut, veus ben polides dels actors. Per contra, caixes negres tacades de fang i sang, amb un munt de cossos nus rabiosos.
Què és capaç de dir-nos?
Tot! El teatre ens ho pot dir tot. Com que els déus habiten en el cel, o com que els presos en coves oblidades sota terra, o com que la passió ens pot elevar, o com que l'amor ens pot arruïnar, o com que ningú no necessita una bona persona en aquest món, o com que reina l'engany, o que la gent viu en apartaments, mentre els xiquets es marceixen en camps de refugiats, o com que tots han de tornar de nou al desert, o que un dia rere l'altre ens veiem obligats a separar-nos dels nostres estimats. El teatre ens ho pot dir tot.
El teatre ha estat i estarà sempre.
I ara, en aquest últims cinquanta o setanta anys, ha estat particularment necessari. Si fem un cop d'ull a tot l'art públic, poden veure que només el teatre ens dóna una paraula de boca a boca, una mirada d'ull a ull, un gest de mà a mà i de cos a cos. El teatre no necessita cap intermediari per a treballar entre els éssers humans, és la part més transparent de la llum, que no pertany al sud o al nord o a l'est o a l'oest, és l'essència pròpia de la llum, que brilla en tots els racons del món, immediatament reconeixible per qualsevol persona, ja hi siga hostil o amistosa.
I necessitem un teatre que romanga sempre diferent, necessitem el teatre en totes les seues formes.
Tot i així, crec que entre totes les formes de teatre possibles, les formes arcaiques són ara les més necessàries. El teatre de formes rituals no ha d'oposar-se al de les nacions civilitzades. La cultura secular està sent cada vegada més castrada, l'anomenada informació cultural substitueix gradualment les entitats simples i la nostra esperança.
Ara ho veig clarament: el teatre està obrint les portes de bat a bat. Entrada lliure per tothom.
A l'infern amb aparells i ordinadors. Només cal anar al teatre, ocupeu files senceres al pati de butaques i les llotges, escolteu la paraula i mireu les imatges en viu. Hi ha un teatre davant de vosté, no es despiste, no es perda l'oportunitat de participar, potser l'oportunitat més valuosa que tenim en les nostres vides buides i apressades.
Necessitem cada tipus de teatre.
Només hi ha un teatre que segurament no necessita ningú, em referisc a un teatre de jocs polítics, el teatre de la política ratera, el teatre dels polítics, un teatre polític inútil. I el que sens dubte no necessitem és un teatre de terror quotidià, ja siga individual o col·lectiu, el que no necessitem és el teatre de cadàvers i sang en els carrers i places, en les capitals o en les províncies, un fals teatre d'enfrontaments entre religions o grups ètnics,…
Anatoli Vassiliev
http://www.world-theatre-day.org/
